El València no aguanta l'estirada

El conjunt de Michael Laudrup va traure una victòria importantíssima a domicili per dos gols a un davant un València molt gris. Chori Castro va fer doblet, encara que el primer gol va arribar gràcies a un penal inexistent. Soldado retallaria distàncies abans del descans però el marcador no es mouria.

El Mallorca va estar entonat durant tot el partit i en la segona part, quan el seu objectiu no era un altre que mantindre el resultat, només va patir en els balons bombats dels cinc minuts finals. És cert que el penal que va provocar el 0-1 va ser rigorós, però inclús abans d'eixa jugada, com sobretot a continuació, el Mallorca va jugar millor que el València.

Els seus futbolistes estaven molt ben posicionats sobre el terreny de joc i molt concentrats en la pressió davant d'un València sense rumb, amb els seus jugadors desubicats i sense idees ofensives. En eixe escenari, l'arribada dels jugadors locals a la meta rival va ser escassa i les aproximacions del Mallorca sempre perilloses, fins al punt que el 0-2 ja havia arribat al marcador abans de la mitjana hora de joc.

El València no reaccionava, però es va ficar en el partit amb un gol de penal marcat per Soldado, que va donar pas als millors moments del València en el primer període, amb una alguna tímida opció d'empatar, però sense que faltara algun contracolp del Mallorca amb possibilitats de fer pujar el 1-3 al marcador.

Millora en el segon temps

El València va millorar, però no va ser regular. El Mallorca no es va sentir aclaparat perquè al rival li faltava cohesió. Li faltaven arguments per a fer la sensació que era possible evitar la derrota i el rival se sentia còmode.

Només en els compassos finals, amb alguns bons centres, va estar prop el gol de l'empat, però la defensa mallorquinista es va mostrar segura. Va haver-hi un possible penal a Castro en una contra. El mateix jugador va fallar en el següent contracolp i els punts van ser per al conjunt mallorquí.

LA FITXA DEL PARTIT:

1 - València: Moyà, Stankevicius (Bruno, m.46), Maduro, Ricardo Costa, Jordi Alba, Manuel Fernandes, Albelda (Tino Costa, m.70), Pablo, Banega (Aduriz, m.46), Vicente i Soldado.

2 - Mallorca: Aouate, Ratinho (Pereira, m.46), Nunes, Ramis, Ayoze, Joao Víctor, Nsue (Crespí, m.66), Martí (Pina,m.76), de Guzmán, Castro i Webo.

Gols: 0-1, m.7: Castro, de penal. 0-2, m.29: Castro. 1-2, m.36: Soldado, de penal.

Àrbitre: Álvarez Izquierdo (col·legi català). Va amonestar pel València a Albelda, Tino Costa, Soldado, Ricardo Costa, Aduriz i Banega i pel Mallorca a Ayoze, Crespí, Nunes i Ratinho.

Incidències: partit disputat en el camp de Mestalla davant de 40.000 espectadors. Terreny de joc en bones condicions. Es va guardar un minut de silenci per la defunció de l'expresident del club, Arturo Tuzón.

Ni mores ni cristianes

Una antropòloga analitza la marginació de la dona en les festes d'Alcoi

L'exclusió de la dona en les festes de Moros i Cristians d'Alcoi no es deu al respecte a la tradició, com al·leguen molts dels seus defensors. La participació en igualtat de condicions entre hòmens i dones en estes festes "amenaça l'orde social i simbòlic alcoià" perquè suposaria "una ruptura dels models de gènere assignats i suposaria compartir les estructures de poder i prestigi socials". Esta és una de les principals conclusions de l'antropòloga social Verónica Gisbert (Alcoi, 1978), que hui defendrà en la Universitat de Granada, amb la presència de la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, la seua tesi de final de màster ni mores, ni cristianes: gènere i poder en els Moros i Cristians d'Alcoi. Gisbert, llicenciada en Criminologia, ha cursat el programa Gemma, l'únic màster oficial en estudis de dones i gènere que impartixen unes quantes universitats europees. I ha fet una anàlisi, des de l'antropologia social, sobre els motius pels quals la dona alcoiana no participa en igualtat de condicions.

La pregunta inicial que es va plantejar és: per què si les festes són quelcom trivial, per a disfrutar i passar-ho bé, generen un conflicte tan profund? I darrere de delimitar un marc teòric, analitzar i comparar totes les festes de moros i cristians que se celebren en el món (Perú, Mèxic i a Espanya), arriba a la conclusió que l'exclusiva participació dels hòmens és una qüestió de "prestigi social i poder que supera a la pròpia festa", explica la mateixa Gisbert, que rememora la gesta de Nuria Martínez, que en 1998 va desafiar a la tradició i va ser la primera festera a obrir "la caixa de Pandora". Han passat 12 anys des de llavors i el debat seguix al roig viu dividint a la societat alcoiana. La constitució en 2003 de l'Associació Fonèvol va aglutinar a desenes de dones contra esta marginació.

Gisbert resumix alguns dels episodis més destacats d'esta història. Així, per exemple, recorda com l'immobilisme d'estes festes va frenar la proposta de l'exalcalde socialista José Sanus de traslladar-la dels dies 22 a 24 d'abril a cap de setmana per a conjugar "tradició i progrés". Una idea que va provocar un rebuig en part de la societat, fins a l'extrem que el 19 de gener de 1997 més de 8.000 persones van eixir al carrer davall el lema "22, 23 i 24 sempre". Un dels promotors de la protesta, l'historiador Adrián Espí, va advertir que "la festa és sagrada, qui la toca està condemnat", i en les eleccions de 1999 part de la societat alcoiana va penalitzar l'alcalde, que va perdre la seua majoria absoluta i va formar un govern inestable amb IU. Però el primer intent d'acostament de la dona a la festa es remunta al 19 d'abril de 1979, acabat de constituir el primer govern municipal de la democràcia. Els regidors, en acabant de sopar, es van unir a les filaetes, i les regidors Concha Martínez i María Julia Moltó van pensar que després de recuperar el dret al sufragi podrien desfilar amb els seus companys. Però el primer tró de la filà Plana els va demanar que desistiren: "La festa és per als hòmens. I les dones a la vorera a aplaudir".

L'Ajuntament d'Alcoi també ha sigut declarat "hostil" pel Síndic de Greuges per "subvencionar i finançar les activitats de l'Associació de Sant Jordi, que obstruïx la participació integral i plena de la dona en les festes", ja que enguany són 120.000 euros els que destina del seu pressupost a esta entitat.

Verònica Gisbert considera que "la incerteza, la inseguretat o el risc" de l'actual societat alcoiana, castigada per la crisi i que rememora un passat gloriós econòmic i cultural, provoca que molta gent es vullga aferrar a "l'única cosa que queda d'aquell passat, que són les festes,". "Per això no volen perdre la tradició, per a sentir-se segurs, estan orgullosos i no volen canviar, els fa por". I al mateix temps recorda que la identitat alcoiana es construïx "durant tot l'any entorn d'estes festes". Pertànyer a una determinada filà visualitza una posició social i tota una dinàmica de relacions professionals, laborals i d'amistat. "A pesar que el tema és delicat i problemàtic, tot el món em va obrir la porta i em va atendre", agraïx Gisbert, el qual té clar que ha pogut iniciar esta investigació perquè és alcoiana i perquè fa anys, gràcies a Fonèvol, la polèmica està més present i pendent d'un final.

Quan el Barça vol, és imparable

L'equip culé es va desfer del València (2-1) en una gran segona part. Iniesta i Puyol van fer els gols de la remuntada. En el primer temps s'havia avançat l'equip che hac amb un gol de Pablo Hernández. En la segona part els valencianistes es van oblidar de jugar i Cèsar va evitar la golejada.

El Barça ha dissipat els dubtes que se cerndien sobre l'equip darrere dels últims resultats adversos en el Camp Nou. Els de Pep Guardiola han firmat una excel·lent segona part, que ha rememorat els millors moments de l'equip dirigit pel de Santpedor. Els azulgranas van esborrar del mapa als valencianistes durant els segons 45 minuts, darrere d'una primera part molt decent de l'equip ce hac.

Ja ho havia avisat Emery en la prèvia, el València no visitava el Camp Nou com a turista, sinó que anaven a l'estadi blaugrana amb la intenció d'emportar-se els tres punts. El líder contra l'actual campió, després d'uns últims anys de descafeïnats enfrontaments entre ambdós conjunts, que acabaven en golejades a favor dels azulgranas, per fi es preveia un partit gran.

Un gran València

Així va ser durant els primers 45 minuts, en els que el València va jugar de tu a tu al Barça. Els primers compassos del partit van ser per a l'equip d'Emery, que complia amb les seues amenaces i eixia a guanyar. Pressionant dalt i intentant dominar la possessió de la pilota. Este plantejament va sorprendre als culés, poc habituats que un rival li pressione dalt intentant-li arrabassar la pilota.

En un partit molt tàctic, les ocasions van tardar a arribar. En el minut 20 arribava la primera per al Barcelona amb un rematada acrobàtica de Vila, que viuria una nit atziaga. Dos minuts després arribava el primer tir a porta de l'equip blaugrana, obra de Xavi. Massa minuts per al Barça, habituat a crear ocasions amb facilitat. Mentrestant, el València seguia molt ben plantat sobre el camp, però li costava trobar la porteria contrària.

El premi al valent plantejament del València arribava en el minut 38. Pablo Hernández feia el primer gol del partit darrere d'un fulgurant contraatac, que va acabar amb un centre arrere de Mathieu per a l'extrem valencianista, que a pesar de no connectar bé el tir aconseguia introduir el baló entre els tres pals.

El Barça estava trobant a faltar a Messi, que pareixia el que juga amb Argentina i no el que enlluerna amb la samarra blaugrana. El primer temps finalitzava amb una ocasió per a cada equip. Pablo Hernández va poder encarrilar el partit, però el seu tir molt centrat ho va traure Valdés amb una gran parada. Poc després el lateral valencianista Bruno treia un rematada a porta buida de Messi.

Desperta el Barça

Durant el segon temps el Barça va eixir a pel partit i no va donar cap opció a l'equip ce hac, que es tornava impotent davant del vendaval de futbol blaugrana. En el minut 47 Iniesta empatava el partit darrere d'un gran passe del recuperat Xavi. Es van succeir les ocasions dels culés, que no van fer més gols per l'esplèndida actuació de Cèsar, que va amargar a un Vila, que no és el del València.

En el minut 63 el Barcelona culminava la remuntada amb un gol del seu capità. Puyol entrava com un ‘bou' en l'àrea i rematava un grandiós centre de Xavi. El cervell blaugrana suma dos assistències de gol al seu compte particular. El València seguia desaparegut i feia oblidar la seua bona primera part.

Fins al final del partit el València va ser incapaç de crear ocasions de gol i només Cèsar evitava la sentència dels azulgranas. Vila s'anava substituït en el minut 80 desesperat davant de la seua falta d'encert. Guardiola transmetia nerviosisme des de la banda amb les seues protestes als àrbitres, mentres el seu equip dormia el partit amb eixe estil tan característic del Barcelona de Pep, tocant, tocant i tocant…

LA FITXA DEL PARTIT:

2. FC Barcelona: Víctor Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Maxwell; Busquets, Xavi (Marcherano, min.77), Keita (Abidal, min.87); Iniesta, Vila (Pedro, min.81) i Messi.

1. València CF: Cèsar; Bruno, Navarro, Ricardo Costa, Jordi Alba; Albelda, Fernandes, Ever Banega (Mata, min.66), Mathieu (Vicente, min.84); Pablo i Soldado (Adúriz, min.62)

Gols: 0-1, min.38: Pablo Hernández. 1-1, min.46: Iniesta. 2-1, min.64: Puyol.

Àrbitre: Fernando Teixeira Vitienes, del col·legi càntabre. Va mostrar cartolina groga a Soldado (min.40), Keita (min.55), Albelda (min.71), Cèsar (min.89), Valdés (92), Adúriz (min.92) i Navarro (min.92).

Incidències: partit corresponent a la sèptima jornada de la Lliga disputat en el Camp Nou davant de 87.995 espectadors, segons dades facilitades pel conjunt barcelonista. Es va guardar un minut de silenci abans de l'inici de la trobada en memòria dels exjugadors José Casas Gris, 'Pepín' (Las Palmas i Betis), Juan Carlos Arteche (Atlètic de Madrid) i de l'exdirectiu de la Federació Espanyola de Futbol Agustín Domínguez.

La Unió Musical estrena el divendres “El Miracle” de Jesús Mula

L'obra suposa la musicalización de l'acte més important de les festes de Moros i Cristians

El Grup de Danses Cantal Roig i la Unió Musical Calp-Ifac protagonitzen l'agenda cultural del cap de setmana

Divendres que ve, 15 d'octubre, la Unió Musical Calpe-Ifac estrenarà en l'Auditori una obra plena de simbolisme, es tracta de “El Miracle” de Jesús Mula Martínez, que suposa la musicalización del “parlament”, un dels actes que componen la trilogia festera de Calp junt amb el desembarcament i la desfilada.

L'obra, escrita pel professor i compositor que va ser durant més d'una dècada director de la banda de Calp, posa música al diàleg entre Moncofa i els ambaixadors moro i cristià, a qui en el concert de divendres que ve posaran veu Manolo Roldan, Fernando Pastor i José David Font.

Miguel Pastor, president de la Unió Musical va afirmar que “ l'obra té una introducció musical i arriba un moment que unix música i diàlegs, amb veus de xiquets que anuncien el “Foc en Ifac”, Jesús coneix Calp molt bé, té una gran vinculació amb la nostra terra i la nostra festa i ha sabut plasmar-ho molt bé en esta obra”.

Roldan, que interpreta a Moncofa, va assenyalar que “ és difícil posar música a una representació teatral però Jesús Mula ha aconseguit coordinar música i textos, una altra cosa és si serà possible interpretar-ho en el carrer”. Per la seua banda, Fernando Pastor, en el paper d'ambaixador moro, va afegir que “Jesús ha tardat molts anys a fer realitat eixa obra, és una persona molt vinculada a Calp, i esta composició pot donar molt bon resultat”.

El concert, dedicat a les festes de moros i cristians que se celebraran a Calp a partir del 21 d'octubre, es completa amb la interpretació de “Festes a Calp” de Jesús Mula, “Moros de Sinc” de Rafael Giner, “Aralk”, marxa cristiana de Francisco Valor, “Alahkem” marxa mora d'Ignacio Sánchez, “Goya” pasdoble de Julián Palanca i finalitzarà amb la interpretació de l'Himne de l'Associació de Moros i Cristians de Fernando Penella. La Banda de Calp estarà dirigida per Juan Bautista Osorio.

El concert se celebrarà en l'Auditori de la Casa de Cultura el divendres, 15 d'octubre, a les 21 hores.

L'exposició "Rutes en cos i ànima" compila la influència colonial en els ritus de religió a Amèrica

Processons, trages de natzarens i batalles de moros i cristians celebrades en el nord de Mèxic i en l'estat de Nou Mèxic (EE.UU) demostren que la influència de l'etapa colonial espanyola perviu en els ritus religiosos americans i han sigut arreplegats pel fotògraf Miguel Gandert en l'exposició "Rutes en cos i ànima".

La mostra de fotografia antropològica, que ha sigut inaugurada hui en la sala d'exposicions temporals del Museu de la Universitat de Valladolid (MUVA), està formada per trenta-cinc instantànies preses per Gandert.

Al llarg de quinze anys, l'autor ha treballat en estes fotografies que reflectixen rituals religiosos i populars en els que es veu "l'ànima d'Espanya mesclada amb la cultura indígena" de Mèxic i Nou Mèxic, ha reconegut als periodistes l'autor de l'exposició.

En esta crònica visual sobre tradicions Indus-hispanes, Gandert ha portat obres pertanyents a la seua exposició "Nou Mèxic Profund" on perseguia el mateix objectiu, fer visible la mescla entre la cultura hispana i la indígena que continua al llarg dels anys.

"El natzaré dels de Sant Agustí" és una dels exemples de la presència de la cultura espanyola a Mèxic on es mostra un grup de confrares portant una figura que, des de Sevilla, es va portar a Durango (Mèxic) fa tres-cents anys.

La cultura indígena i la hispana apareixen lligades en una instantània denominada "Sant Dimes esperant" en la que una figura típica en la cultura mexicana apareix subjectada en una creu.

Les desfilades de moros i cristians se celebren també en terres americanes durant la festivitat de Santiago i Sant Joan Baptista, hi ha assenyalat Gandert, on participen quinze mil persones abillades amb trages semblants a què lluïxen en la batalla celebrada a Espanya.

El treball ha requerit estar prop dels protagonistes dels rituals, de tal forma que, com ha explicat l'autor, quan es trobava fotografiant "El Poder de les Santes Llagues" en Durango, un dels confrares va soltar el crist i ell va haver d'ajudar a subjectar-ho.

Fotografies de processons, natzarens, confrares i celebracions populars del sud-oest de Nou Mèxic i Mèxic, on es troba la influència hispana, completen esta exposició d'imatges que reflectix la "realitat" d'esta zona més enllà dels llibres escrits sobre esta temàtica, ha asseverat Gandert.

Algunes de les fotografies de la mostra han sigut cedides per Gandert perquè romanguen en la Universitat de Valladolid i ajudar a la seua labor d'investigació en religiositat popular.

Professor del Departament de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Nou Mèxic (UNM), Gandert ha portat la seua obra sobre la cultura Indus-hispana a llocs com el Museu de Belles Arts de Boston (EE.UU), el Museu de Belles Arts de Santa Fe (Mèxic) o el Museu Whitney a Nova York.

"Rutes en cos i ànima" és, a més, un seminari que acollirà demà un cicle de conferències sobre els rituals de religiositat popular celebrats en el nord i sud de Mèxic i Estats Units.

El director del Centre Internacional d'Estudis de Religiositat Popular de la Universitat de Valladolid, José Luis Pose, ha manifestat la importància de l'acte que mostra la "negociació entre cultures" que s'ha donat en la zona objectiu de l'exposició.

L'exposició és fruit de la "investigació universitària", ha explicat el vicerector d'Internacionalització i Extensió Universitària de la Universitat de Valladolid, Luis Santos, i d'un "acostament a la ciutat" a la religiositat popular.

La Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida estarà present en la Mostra d'artesania i Tradicions de Bocairent

La Mancomunitat de la Vall d'Albaida participarà en la fira “Tasta la Dipu”

Este cap de setmana, 16 i 17 d'octubre, el municipi de Bocairent acollirà la V Mostra d'artesania i tradicions. Els productes i oficis artesanals, l'ambientació medieval i els recursos culturals i naturals seran el reclam turístic d'este cap de setmana.

La Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida pretén aprofitar la Mostra per a donar a conéixer el programa "El Senderisme de la Vall d'Albaida 2010" i la guia turística de la Vall d'Albaida.

El programa de Senderisme utilitza les sendes homologades per la Federació Valenciana de Muntanyisme per a usar-los com a rutes verdes guiades. Esta iniciativa té una duració de tres mesos (setembre, octubre i novembre) i es desenrotlla dissabtes i diumenges. Un total de 20 rutes formen el programa de senderisme que va començar el passat 25 de setembre i finalitzarà el pròxim 28 de novembre.

Segons ha explicat el president de la Mancomunitat, Filiberto Tortosa: "esta activitat turística mediambiental està oberta tota la gent que vullga participar i disfrutar de la natural bé en família o amb amics", ha afegit: "l'objectiu fonamental del programa és donar a conéixer els nombrosos recursos ecològics, naturals, botànics i patrimonials, així com disfrutar de l'entorn i de la companyia".

Tortosa ha indicat: "el senderisme coincidix amb la Mostra d'artesania i tradicions, on el dissabte dia 16 es realitzarà la ruta pel riu Albaida, eixida des de l'ajuntament de Montaverner, i el diumenge dia 17 es realitzarà la ruta Caputxins-La Ponta, eixida des de l'ajuntament de l'Olleria".

Un altre dels productes turístics que estarà present en la fira és la guia turística. Es tracta d'una guia que contempla un ampli índex arreplegant tota l'oferta turística de la comarca distribuïda en 11 apartats, dels quals destaquen les rutes temàtiques per a la creació i incorporació de 4 noves rutes: la ruta gastronòmica, la ruta del vi en la Vall d'Albaida, la ruta de l'ermites, i la ruta pels pobles del riu, així com el nou producte turístic innovador cridat "la Vall d'Albaida de 96 hores".

La fira que s'inaugurarà dissabte que ve a les 11h del matí comptarà amb una fira medieval i nombroses actuacions com: espectacle de foc, passejos en carro, visites guiades, contes, concerts, balls, jocs populars, animacions de carrer, desfilades de moros i cristians... Així com degustacions de productes típics de la zona oferits per diferents establiments i associacions.

Els cristians van tornar a véncer els moros en la batalla de a Saínza (Ourense)

Centenars de persones es van donar cita davant de la fortalesa medieval per a assistir a la festa, d'interés turístic gallec

Els cristians van arrabassar un any més als 'mouros' la xicoteta fortalesa medieval de a Saínza (Rairiz de Veiga) darrere d'una dura batalla, que va començar passades les 13.00 hores i va atraure a centenars de persones de tots els punts de la província, però sobretot de la comarca de a Limia, on esta tradició està molt arrelada.

La primera part de la batalla va començar el dissabte i els 'mouros' es van fer amb la primera victòria, negant-se a entregar el delme de les 'cent donzelles' a les hosts cristianes. Però ahir va ser l'assalt final, i el cap moro i els seus lluitadors van haver de rendir-se i alliberar tots els captius.

Així és la coneguda batalla de 'Moros i Cristians' que, darrere de la conquista del xicotet castell, va donar pas a un ball de confraternització i a una jornada de festa, que es va prolongar fins a la nit, amb l'animació musical de les orquestres Olympus i Panorama.

La festa i el combat, que estan declarats d'interés turístic gallec, se celebren cada any en honor a la Mare de Déu de la Mercé, coneguda també com la Virxe dóna Saínza, que va ser treta en processó, sobre les 12.00 hores, pels carrers del poble, darrere d'una missa solemne. 

PREPARACIÓ

El combat ho organitza l'associació juvenil de Rairiz de Veiga, en col·laboració amb el Concello, amb un pressupost que en esta ocasió va ascendir a 50.000 euros, segons l'alcalde, Xoaquín Rodríguez.

En la lluita participen al voltant d'un centenar de persones, encara que només 30 cristians i altres tants moros són els encarregats de batre's en el camp, darrere de diversos dies d'assajos i preparació perquè no falte cap detall, inclús la confecció i preparació de la vestimenta.

Alcoi enviarà 400 arcabussos a Eibar abans de Festes per a la seua homologació

Alcoi té previst enviar a Eibar prop de 400 arcabussos abans de les Festes de Moros i Cristians del pròxim mes de maig per a la seua homologació. La mesura ja fa anys que està prevista en el reglament d'armes, si bé el seu compliment s'ha intensificat ara arran de les inspeccions realitzades per la Guàrdia Civil. En els últims mesos s'han enviat 125 arcabussos al Banc de Proves de Foc (BOPE) perquè certifique el seu perfecte estat. Els festers, a més, hauran de tindre una guia de pertinença d'armes per a poder participar amb garanties en els actes de l'Alardo de les Festes. Per a aconseguir esta autorització, els arcabussers hauran d'aportar un certificat mèdic, el DNI i el certificat expedit pel BOPE.

Les Festes de Moros i Cristians en molts municipis de la província d'Alacant solen acabar amb la batalla d'arcabusseria entre les tropes per a conquistar la vila. Un acte en què els arcabussos són els protagonistes, però per a fer ús d'ells cal cenyir-se a la norma i complir que cada fester dispose d'un quilo de pólvora i que l'arma estiga homologada. 

Esta és una llei que afecta tots els festers, entre ells els d'Alcoi. En esta ciutat, fins a este any hi havia poques armes legals. Així que ara, a fi d'evitar sancions de la Benemèrita, els festers alcoians estan homologant els seus arcabussos.

Passos per al tràmit

L'armeria Salvador Climent d'Alcoi és un dels establiments que s'està encarregant de gestionar tot este procés d'homologació. Segons compte Salvador Climent, "el primer pas que deuen fer els festers és portar-nos l'arcabús, nosaltres ho desmuntem, ho netegem i enviem el canó al BOPE". Este enviament ho fan en quotes de 25, ja que la Guàrdia Civil expedix una guia de circulació per a les armes amb esta quantitat màxima.

Una vegada es troben en el BOPE, en Eibar, els tècnics realitzen les pertinents proves per a certificar que l'arcabús es troba en perfectes condicions d'ús i que el canó complix amb els barems de resistència. Per a això, este centre emet un document en què assenyala el número d'arma, el calibre, i la unitat de força que s'ha utilitzat per a comprovar que l'arma està bé. Un mes és el que es tarda a realitzar este pas. 

Però ací no culmina el procés d'homologació, perquè el fester ha d'obtindre la guia de pertinença d'armes. "Per a això necessitem un certificat mèdic, la qual cosa es coneix com el psicotècnic, el DNI i el document que expedix el BOPE". Amb tot açò, "nosaltres anem a la Guàrdia Civil i ens donen la guia", explica Climent. És en eixe moment quan el fester ja tindrà legalitzat el seu arcabús i, amb la guia, ho podrà utilitzar en els actes festers amb totes les garanties.

Fins ara, uns 125 arcabussos han passat esta prova però calculen que fins abans de Festes, que en 2011 se celebraran al maig, seran uns 400 els homologats. Encara que des de l'armeria estimen que es necessitaran dos anys per a homologar totes les armes que disposen els festers alcoians.

Risc d'inspecció i sanció per part de la Guàrdia Civil

Darrere de les últimes festes de Moros i Cristians s'ha produït el "boom" de l'homologació dels arcabussos. Són molts els festers els que no volen estar exposats a una possible sanció per part de la Guàrdia Civil per no tindre la documentació en regla. D'ací que són molts els que van a l'armeria Salvador Climent per a executar estos tràmits. "Abans hi havia pocs arcabussos homologats, només els que s'havien comprat recentment en Eibar, però ara la gent vol registrar-los", compte el responsable de l'armeria. Encara que no és una tramitació obligatòria, "però el fester ha de saber que si no té l'arma homologada i vol disparar en l'Alardo, s'exposa que la Guàrdia Civil faça una inspecció i li sancione per no tindre-ho homologat", afig. No obstant això, la gent "està responent bé". En l'armeria Salvador Climent també indiquen que és un procés que tarda un mes, per la qual cosa recomanen al fester que no ho deixe per a última hora.

Un conflicte legal els orígens del qual es remunten a principis del segle XVIII

Alcoi va haver d'apel·lar en 1741 al Consell de Castella -precursor de l'actual Tribunal Suprem- per a poder celebrar l'Alardo.

Les noves restriccions legals entorn de la pólvora i les Festes de Moros i Cristians no són quelcom nou a Alcoi, una ciutat que porta batallant per la celebració i continuïtat del seu Alardo des del segle XVIII. De fet, en 1741 es va haver de recórrer al Real i Suprem Consell de Castella (l'equivalent a l'actual Tribunal Suprem) per a poder celebrar la batalla d'arcabusseria anual entre moros i cristians.

El conflicte, primer del que es té notícia històrica, s'havia suscitat arran de la Guerra de Successió, ja que al seu terme, en 1707, es van suspendre "els simulacres d'Alardo i Batalla" de les Festes. Per este motiu, els Moros i Cristians es van haver de celebrar sense arcabusseria fins a 1741, any en què el Consell de Castella va revocar la mesura i va aprovar la seua reposició.

La batalla o Alardo té a Alcoi una importància capital en la seua Trilogia i, per això, va haver-hi un estremiment quan El Govern central va aprovar en 1983 una Llei d'Armes que prohibia explícitament el tir d'armes en l'interior de les poblacions. Intenses negociacions amb el Ministeri de l'Interior, el responsable del qual llavors era José Barrionuevo, i, sobretot, una visita a les Festes de Rafael Vera i Sáenz de Santamaría, van aconseguir suavitzar l'aplicació de la mesura i va permetre la continuïtat de les batalles en el conjunt de les poblacions que celebren festes de moros i cristians.

Els problemes van tornar a sorgir en 2002, quan El Govern va aprovar unes noves directrius per al repartiment de la pólvora per als Moros i Cristians, que la limitava a un quilo per fester i amb obligació de complir la normativa de la Llei d'Armes, amb obligació de passar un test psicotècnic inclòs.

Esta mesura va provocar protestes des de l'Associació de Sant Jordi i inclús es va arribar a plantejar en origen un retall de l'Alardo, que encara no s'ha descartat per complet. La batalla s'ha celebrat els dos últims anys davall la vigilància de la Guàrdia Civil, i inclús en 2010 s'han imposat cinc sancions per incomplir la normativa de seguretat.

L'antic cor cultural de la Vall tornarà a bategar

Darrere de la iniciativa de recuperar el Cine Royal es troba la figura de Catherine Ulmer, una dona que ha revolucionat Montaverner. És la impulsora i principal artífex del Mon.Doc, un festival que cada any porta les millors projeccions documentals a nivell internacional. "Partia d'un desig de poder recuperar el cine. L'objectiu ha sigut sensibilitzar la població que era possible i treballar amb l'ajuntament per a salvarlo".

Ulmer confessa que, des d'un principi, va somiar d'utilitzar el vell cine perquè albergara el Mon.Doc. I per això va impulsar el col·lectiu Salvem el Cine. Uns records que encara estan molt presents en alguns sectors de la població. "Es muntaven cues enormes per a entrar. Venia tot Alfarrasí a les sessions", rememora Francisco, veí de Montaverner. Per a Ulmer, el cine és "un dels edificis més volguts" en la comarca, i alguns veïns encara rememoren el so de la gramola en els carrers, que presagiava l'imminent inici d'una sessió. Pel·lícules com Hilda, que l'any 46 va causar un gran revolada en un municipi tan xicotet. "El confessionari estava ple", compten els veïns.En els anys 60, el pati central va ser testimoni de l'actuació de grans artistes de la talla de Nino Bravo. El ball va ser un altre dels pilars que va servir per a convertir al Cine Royal en epicentre de la vida sociocultural de la contornada. En breu, l'edifici podria tornar a bategar.

Records del XV Aniversari

El València sap guanyar com un líder

Els d'Emery dónen un altre colp damunt la taula i es manté en el cap de la taula darrere de fer-se amb un partit jugat a cara de gos. Els che van dominar amb claredat la primera part però van patir molt en el segon temps. Aduriz i Vicente van anotar per al València, Gabilondo va retallar distàncies.

Quasi tota la encontre es va jugar amb avantatge del València en el marcador, però en la prolongació, el 2-0 per als locals i el definitiu 2-1 van provocar un final trepidant en un partit que va acabar amb el València contra les cordes.

Va ser una trobada controlada absolutament pel València en la seua primera mitat i marcat per la reacció de l'Athletic en la segona. La diferència va estar en l'efectivitat.

S'esperava un partit de balons aeris enviats al capdavant d'Aduriz i Llorente, però no va ser així. Va haver-hi molt de joc en el centre del camp i un futbol més elaborat del que les característiques d'ambdós equips feia pensar i només al final, quan el temps se li acabava a l'Athletic, va arribar el moment dels centres bombats.

El València va ser superior en la primera part. Abans que Aduriz marcara de cap als onze minuts, l'equip local ja hi havia disposat d'alguna oportunitat. Darrere del tant, va tindre diverses més, mentres que l'Athletic a penes arribava a la porteria de Cèsar.

El conjunt valencià demostrava tindre més recursos. Penetrava per les dos bandes per mitjà de Pablo i Mathieu, tenia més que el rival el baló en la zona de creació, trobava espais i, sobretot, mostrava capacitat per a rematar.

El principal mèrit de l'Athletic va estar que a pesar que l'equip tenia poca eixida i les arribades a la porteria local eren esporàdiques, no es va descompondre i els seus hòmens es van mostrar molt ficats en el partit.

Per això, mentres es mantenia el 1-0, els jugadors de l'Athletic sabien que podia arribar-los l'oportunitat d'empatar. Encara que van ser molt tímides, el conjunt basc va tindre un parell d'arribades abans del descans, mentres que Aduriz, també amb dos opcions, va tancar en capítol d'aproximacions locals del primer període.

Susaeta va entrar per Orbaiz darrere del descans i l'Athletic va tindre més control del joc en el centre del camp. Per a tractar d'empatar ho necessitava. A mitja hora per al final, va ser Toquero el que va entrar per Igor Martínez. El seu equip necessitava més rematada.

El València no es mostrava tan fluid com en la primera part. Creava menys joc i a penes arribava a la meta d'Iraizoz: el partit s'estrenyia perquè cada vegada es jugava més en l'àrea del conjunt local.

L'Athletic va incrementar el seu domini a mesura que passaven els minuts davant d'un València cada vegada més imprecís i que inclús va arribar a veure's acorralat en la seua àrea i que no mostrava cap capacitat per a posar en compromisos al conjunt basc.

Tot el que en el primer període li va eixir bé al València, es va transformar en patiment darrere del descans davant d'un Athletic crescut, que jugava millor i que veia com el seu rival treia balons com podia.

Va trobar algun espai per a la contra el València en els instants finals, però era més com a conseqüència del futbol ofensiu del seu rival que de la seua capacitat per a imposar el seu joc.

Quan només quedava comprovar si l'Athletic era o no capaç d'empatar, una acció aïllada, ja en temps de prolongació, va acabar en el 2-0 darrere d'una bona acció de Domínguez que va culminar Vicente amb molta qualitat. Quedava el gol de Gabilondo, que va arribar massa tard.

LA FITXA DEL PARTIT:

2 - València: Cèsar, Bruno, David Navarro, Ricardo Costa, Mathieu, Pablo (Feghouli, m.82), Topal, Manuel Fernandes, Mata (Vicente, m.65), Aduriz i Soldado ('Chori' Domñinguez, m.75).

1 - Athletic Club: Iraizoz, Iraola, San Jose, Aitor Oci, Aurtenetxe, Gurpegui, Orbaiz (Susaeta, m.46), Javi Martínez (Muniain, m.68), Gabilondo, Igor Martínez (Toquero, m.59) i Llorente.

Gols: 1-0, m.11: Aduriz. 2-0, m.90+: Vicente. 2-1, m.90+: Gabilondo.

Àrbitre: Velasco Carballo (col·legi madrileny). Va amonestar pel València a Topal, David Navarro i Soldado i per l'Athletic Club a Llorente i Aurtenetxe.

Incidències; Partit disputat en el camp de Mestalla davant de 45.000 espectadors. Terreny de joc en regulars condicions. Les jugadores del València CF femení Ivana Andrés i Gemma Gili, que van aconseguir la medalla de bronze amb Espanya en el Mundial de Trinitat i Tobago, van fer el servici d'honor.