Ni mores ni cristianes

Una antropòloga analitza la marginació de la dona en les festes d'Alcoi

L'exclusió de la dona en les festes de Moros i Cristians d'Alcoi no es deu al respecte a la tradició, com al·leguen molts dels seus defensors. La participació en igualtat de condicions entre hòmens i dones en estes festes "amenaça l'orde social i simbòlic alcoià" perquè suposaria "una ruptura dels models de gènere assignats i suposaria compartir les estructures de poder i prestigi socials". Esta és una de les principals conclusions de l'antropòloga social Verónica Gisbert (Alcoi, 1978), que hui defendrà en la Universitat de Granada, amb la presència de la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, la seua tesi de final de màster ni mores, ni cristianes: gènere i poder en els Moros i Cristians d'Alcoi. Gisbert, llicenciada en Criminologia, ha cursat el programa Gemma, l'únic màster oficial en estudis de dones i gènere que impartixen unes quantes universitats europees. I ha fet una anàlisi, des de l'antropologia social, sobre els motius pels quals la dona alcoiana no participa en igualtat de condicions.

La pregunta inicial que es va plantejar és: per què si les festes són quelcom trivial, per a disfrutar i passar-ho bé, generen un conflicte tan profund? I darrere de delimitar un marc teòric, analitzar i comparar totes les festes de moros i cristians que se celebren en el món (Perú, Mèxic i a Espanya), arriba a la conclusió que l'exclusiva participació dels hòmens és una qüestió de "prestigi social i poder que supera a la pròpia festa", explica la mateixa Gisbert, que rememora la gesta de Nuria Martínez, que en 1998 va desafiar a la tradició i va ser la primera festera a obrir "la caixa de Pandora". Han passat 12 anys des de llavors i el debat seguix al roig viu dividint a la societat alcoiana. La constitució en 2003 de l'Associació Fonèvol va aglutinar a desenes de dones contra esta marginació.

Gisbert resumix alguns dels episodis més destacats d'esta història. Així, per exemple, recorda com l'immobilisme d'estes festes va frenar la proposta de l'exalcalde socialista José Sanus de traslladar-la dels dies 22 a 24 d'abril a cap de setmana per a conjugar "tradició i progrés". Una idea que va provocar un rebuig en part de la societat, fins a l'extrem que el 19 de gener de 1997 més de 8.000 persones van eixir al carrer davall el lema "22, 23 i 24 sempre". Un dels promotors de la protesta, l'historiador Adrián Espí, va advertir que "la festa és sagrada, qui la toca està condemnat", i en les eleccions de 1999 part de la societat alcoiana va penalitzar l'alcalde, que va perdre la seua majoria absoluta i va formar un govern inestable amb IU. Però el primer intent d'acostament de la dona a la festa es remunta al 19 d'abril de 1979, acabat de constituir el primer govern municipal de la democràcia. Els regidors, en acabant de sopar, es van unir a les filaetes, i les regidors Concha Martínez i María Julia Moltó van pensar que després de recuperar el dret al sufragi podrien desfilar amb els seus companys. Però el primer tró de la filà Plana els va demanar que desistiren: "La festa és per als hòmens. I les dones a la vorera a aplaudir".

L'Ajuntament d'Alcoi també ha sigut declarat "hostil" pel Síndic de Greuges per "subvencionar i finançar les activitats de l'Associació de Sant Jordi, que obstruïx la participació integral i plena de la dona en les festes", ja que enguany són 120.000 euros els que destina del seu pressupost a esta entitat.

Verònica Gisbert considera que "la incerteza, la inseguretat o el risc" de l'actual societat alcoiana, castigada per la crisi i que rememora un passat gloriós econòmic i cultural, provoca que molta gent es vullga aferrar a "l'única cosa que queda d'aquell passat, que són les festes,". "Per això no volen perdre la tradició, per a sentir-se segurs, estan orgullosos i no volen canviar, els fa por". I al mateix temps recorda que la identitat alcoiana es construïx "durant tot l'any entorn d'estes festes". Pertànyer a una determinada filà visualitza una posició social i tota una dinàmica de relacions professionals, laborals i d'amistat. "A pesar que el tema és delicat i problemàtic, tot el món em va obrir la porta i em va atendre", agraïx Gisbert, el qual té clar que ha pogut iniciar esta investigació perquè és alcoiana i perquè fa anys, gràcies a Fonèvol, la polèmica està més present i pendent d'un final.