La Fundación Granell presenta una exposición que refleja la unión de Santiago de Compostela con el pintor

Un total de diez piezas integran la muestra sobre la relación de Granell con la urbe

Bajo el título Santiago de Compostela en la Fundación Granel l, la entidad que se ocupa de gestionar el legado del creador coruñés presenta una nueva exposición que pretende dar muestra de la fuerte relación de Eugenio Granell con la ciudad compostelana.

La muestra está formada en su mayoría por nuevos fondos adquiridos por la fundación. Algunos de estos pertenecían al legado de Amparo Segarra, esposa de Eugenio Granell, y otros son donaciones hechas recientemente por artistas surrealistas a la institución. De esta forma, se presenta a la figura del apóstol Santiago y a la propia ciudad en versiones muy diferentes, todo ello en una mezcla de arte étnico y de obras de diferentes artistas del surrealismo. Todas las piezas cuentan con algo en común a pesar de su diverso origen: tienen a la urbe o al Apóstol como protagonistas.

Como queda patente a través de su autobiografía Memorias de Compostela, visión orlada por estrellas, islas árboles y antorchas , el recuerdo de su infancia y adolescencia por las calles de Compostela estuvo muy patente a lo largo de su vida. Incluso durante su exilio en América, se reencontró con el mito de Santiago Matamoros a través de las culturas de los países en los que estuvo. Poco a poco fue adquiriendo representaciones de arte popular religioso sobre Santiago, creando así su colección de arte étnico.

Muchas de ellas forman ahora parte de esta exposición. Junto con obras del propio Eugenio Granell, de Luís López Gabú o de Guy Docornet, aparecen diferentes tipos de máscaras procedentes de Puerto Rico y de Guatemala. Las puertorriqueñas proceden de la localidad de Loiza-Aldea y están realizadas sobre una base de coco, en la que se tallan los rasgos de la cara. Se utilizan para las danzas que se hacen con motivo de la festividad de Santiago Apóstol en el lugar, representando una lucha entre dos personajes que representan a los moros y cristianos.

Las máscaras de Morería fueron adquiridas por los Granell en los años cuarenta en Guatemala. Se trata de tres piezas de gran valor, policromadas, del siglo XIX, representando cada una de ellas a un espíritu arquetipo en las danzas de los indígenas.

La música vuelve a la calle en Elda

Moros y Cristianos. Las celebraciones del Medio Año festero, en vísperas de San Antón, comenzaron ayer con el desfile de las agrupaciones musicales que se han formado en las nueve comparsas de la ciudad zapatera.

La música festera cumplió ayer con su cita semestral y salió de nuevo a la calle en el primer fin de semana de la Media Fiesta de Moros y Cristianos. En vísperas de San Antón, el patrón de las celebraciones eldenses, las agrupaciones musicales de las nueve comparsas afinaron sus instrumentos para dar constancia ante los ciudadanos de la "buena salud" de la que gozan los grupos que han surgido en los últimos años para enriquecer la fiesta de mayo.
La cita era a las seis y media de la tarde. Con las últimas luces del día, y con un notable descenso de la temperatura con respecto a lo registrado a lo largo de la mañana, los ciudadanos tomaban posiciones a lo largo de la primera calle del recorrido, Juan Carlos I.
Los primeros en salir, fueron músicos del bando moro, formados por los grupos de dulzainas y percusión de las comparsas de Moros Realistas, Huestes del Cadí y Musulmanes, además del grupo Abdala de los Moros Marroquíes. Todas ellas, formadas con ilusión por los componentes de las comparsas; algunos sin experiencia musical, recibieron el aplauso del público. Tras el paso de las agrupaciones moras, tomaron la calle las del bando cristiano, formado por la Zalagarda Contrabandista, la Trova Cristiana, la Fanfarria Zíngara, la Bigornia Estudiantil y el Sotavento Pirata, que realizaron el recorrido, un trayecto corto hasta la sede de la Junta Central de Moros y Cristianos, con el mismo resultado.

Convivencia
Hoy domingo, víspera de la festividad de San Antón, la Mayordomía ha preparado una jornada de puertas abiertas en la Ermita. Desde primera hora de la mañana, habrá instalada una granja móvil en la que los más pequeños podrán acercarse a conocer de cerca a un sinfín de animales. También hoy está prevista la visita de los cargos festeros al geriátrico, partiendo desde la Ermita y con la participación de la Santa Cecilia.
La semana que viene continúan los actos de la Media Fiesta con el desfile de las escuadras premiadas, el traslado del Santo y la proclamación de las capitanías de 2011.

El València no aguanta l'estirada

El conjunt de Michael Laudrup va traure una victòria importantíssima a domicili per dos gols a un davant un València molt gris. Chori Castro va fer doblet, encara que el primer gol va arribar gràcies a un penal inexistent. Soldado retallaria distàncies abans del descans però el marcador no es mouria.

El Mallorca va estar entonat durant tot el partit i en la segona part, quan el seu objectiu no era un altre que mantindre el resultat, només va patir en els balons bombats dels cinc minuts finals. És cert que el penal que va provocar el 0-1 va ser rigorós, però inclús abans d'eixa jugada, com sobretot a continuació, el Mallorca va jugar millor que el València.

Els seus futbolistes estaven molt ben posicionats sobre el terreny de joc i molt concentrats en la pressió davant d'un València sense rumb, amb els seus jugadors desubicats i sense idees ofensives. En eixe escenari, l'arribada dels jugadors locals a la meta rival va ser escassa i les aproximacions del Mallorca sempre perilloses, fins al punt que el 0-2 ja havia arribat al marcador abans de la mitjana hora de joc.

El València no reaccionava, però es va ficar en el partit amb un gol de penal marcat per Soldado, que va donar pas als millors moments del València en el primer període, amb una alguna tímida opció d'empatar, però sense que faltara algun contracolp del Mallorca amb possibilitats de fer pujar el 1-3 al marcador.

Millora en el segon temps

El València va millorar, però no va ser regular. El Mallorca no es va sentir aclaparat perquè al rival li faltava cohesió. Li faltaven arguments per a fer la sensació que era possible evitar la derrota i el rival se sentia còmode.

Només en els compassos finals, amb alguns bons centres, va estar prop el gol de l'empat, però la defensa mallorquinista es va mostrar segura. Va haver-hi un possible penal a Castro en una contra. El mateix jugador va fallar en el següent contracolp i els punts van ser per al conjunt mallorquí.

LA FITXA DEL PARTIT:

1 - València: Moyà, Stankevicius (Bruno, m.46), Maduro, Ricardo Costa, Jordi Alba, Manuel Fernandes, Albelda (Tino Costa, m.70), Pablo, Banega (Aduriz, m.46), Vicente i Soldado.

2 - Mallorca: Aouate, Ratinho (Pereira, m.46), Nunes, Ramis, Ayoze, Joao Víctor, Nsue (Crespí, m.66), Martí (Pina,m.76), de Guzmán, Castro i Webo.

Gols: 0-1, m.7: Castro, de penal. 0-2, m.29: Castro. 1-2, m.36: Soldado, de penal.

Àrbitre: Álvarez Izquierdo (col·legi català). Va amonestar pel València a Albelda, Tino Costa, Soldado, Ricardo Costa, Aduriz i Banega i pel Mallorca a Ayoze, Crespí, Nunes i Ratinho.

Incidències: partit disputat en el camp de Mestalla davant de 40.000 espectadors. Terreny de joc en bones condicions. Es va guardar un minut de silenci per la defunció de l'expresident del club, Arturo Tuzón.

Ni mores ni cristianes

Una antropòloga analitza la marginació de la dona en les festes d'Alcoi

L'exclusió de la dona en les festes de Moros i Cristians d'Alcoi no es deu al respecte a la tradició, com al·leguen molts dels seus defensors. La participació en igualtat de condicions entre hòmens i dones en estes festes "amenaça l'orde social i simbòlic alcoià" perquè suposaria "una ruptura dels models de gènere assignats i suposaria compartir les estructures de poder i prestigi socials". Esta és una de les principals conclusions de l'antropòloga social Verónica Gisbert (Alcoi, 1978), que hui defendrà en la Universitat de Granada, amb la presència de la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, la seua tesi de final de màster ni mores, ni cristianes: gènere i poder en els Moros i Cristians d'Alcoi. Gisbert, llicenciada en Criminologia, ha cursat el programa Gemma, l'únic màster oficial en estudis de dones i gènere que impartixen unes quantes universitats europees. I ha fet una anàlisi, des de l'antropologia social, sobre els motius pels quals la dona alcoiana no participa en igualtat de condicions.

La pregunta inicial que es va plantejar és: per què si les festes són quelcom trivial, per a disfrutar i passar-ho bé, generen un conflicte tan profund? I darrere de delimitar un marc teòric, analitzar i comparar totes les festes de moros i cristians que se celebren en el món (Perú, Mèxic i a Espanya), arriba a la conclusió que l'exclusiva participació dels hòmens és una qüestió de "prestigi social i poder que supera a la pròpia festa", explica la mateixa Gisbert, que rememora la gesta de Nuria Martínez, que en 1998 va desafiar a la tradició i va ser la primera festera a obrir "la caixa de Pandora". Han passat 12 anys des de llavors i el debat seguix al roig viu dividint a la societat alcoiana. La constitució en 2003 de l'Associació Fonèvol va aglutinar a desenes de dones contra esta marginació.

Gisbert resumix alguns dels episodis més destacats d'esta història. Així, per exemple, recorda com l'immobilisme d'estes festes va frenar la proposta de l'exalcalde socialista José Sanus de traslladar-la dels dies 22 a 24 d'abril a cap de setmana per a conjugar "tradició i progrés". Una idea que va provocar un rebuig en part de la societat, fins a l'extrem que el 19 de gener de 1997 més de 8.000 persones van eixir al carrer davall el lema "22, 23 i 24 sempre". Un dels promotors de la protesta, l'historiador Adrián Espí, va advertir que "la festa és sagrada, qui la toca està condemnat", i en les eleccions de 1999 part de la societat alcoiana va penalitzar l'alcalde, que va perdre la seua majoria absoluta i va formar un govern inestable amb IU. Però el primer intent d'acostament de la dona a la festa es remunta al 19 d'abril de 1979, acabat de constituir el primer govern municipal de la democràcia. Els regidors, en acabant de sopar, es van unir a les filaetes, i les regidors Concha Martínez i María Julia Moltó van pensar que després de recuperar el dret al sufragi podrien desfilar amb els seus companys. Però el primer tró de la filà Plana els va demanar que desistiren: "La festa és per als hòmens. I les dones a la vorera a aplaudir".

L'Ajuntament d'Alcoi també ha sigut declarat "hostil" pel Síndic de Greuges per "subvencionar i finançar les activitats de l'Associació de Sant Jordi, que obstruïx la participació integral i plena de la dona en les festes", ja que enguany són 120.000 euros els que destina del seu pressupost a esta entitat.

Verònica Gisbert considera que "la incerteza, la inseguretat o el risc" de l'actual societat alcoiana, castigada per la crisi i que rememora un passat gloriós econòmic i cultural, provoca que molta gent es vullga aferrar a "l'única cosa que queda d'aquell passat, que són les festes,". "Per això no volen perdre la tradició, per a sentir-se segurs, estan orgullosos i no volen canviar, els fa por". I al mateix temps recorda que la identitat alcoiana es construïx "durant tot l'any entorn d'estes festes". Pertànyer a una determinada filà visualitza una posició social i tota una dinàmica de relacions professionals, laborals i d'amistat. "A pesar que el tema és delicat i problemàtic, tot el món em va obrir la porta i em va atendre", agraïx Gisbert, el qual té clar que ha pogut iniciar esta investigació perquè és alcoiana i perquè fa anys, gràcies a Fonèvol, la polèmica està més present i pendent d'un final.

Quan el Barça vol, és imparable

L'equip culé es va desfer del València (2-1) en una gran segona part. Iniesta i Puyol van fer els gols de la remuntada. En el primer temps s'havia avançat l'equip che hac amb un gol de Pablo Hernández. En la segona part els valencianistes es van oblidar de jugar i Cèsar va evitar la golejada.

El Barça ha dissipat els dubtes que se cerndien sobre l'equip darrere dels últims resultats adversos en el Camp Nou. Els de Pep Guardiola han firmat una excel·lent segona part, que ha rememorat els millors moments de l'equip dirigit pel de Santpedor. Els azulgranas van esborrar del mapa als valencianistes durant els segons 45 minuts, darrere d'una primera part molt decent de l'equip ce hac.

Ja ho havia avisat Emery en la prèvia, el València no visitava el Camp Nou com a turista, sinó que anaven a l'estadi blaugrana amb la intenció d'emportar-se els tres punts. El líder contra l'actual campió, després d'uns últims anys de descafeïnats enfrontaments entre ambdós conjunts, que acabaven en golejades a favor dels azulgranas, per fi es preveia un partit gran.

Un gran València

Així va ser durant els primers 45 minuts, en els que el València va jugar de tu a tu al Barça. Els primers compassos del partit van ser per a l'equip d'Emery, que complia amb les seues amenaces i eixia a guanyar. Pressionant dalt i intentant dominar la possessió de la pilota. Este plantejament va sorprendre als culés, poc habituats que un rival li pressione dalt intentant-li arrabassar la pilota.

En un partit molt tàctic, les ocasions van tardar a arribar. En el minut 20 arribava la primera per al Barcelona amb un rematada acrobàtica de Vila, que viuria una nit atziaga. Dos minuts després arribava el primer tir a porta de l'equip blaugrana, obra de Xavi. Massa minuts per al Barça, habituat a crear ocasions amb facilitat. Mentrestant, el València seguia molt ben plantat sobre el camp, però li costava trobar la porteria contrària.

El premi al valent plantejament del València arribava en el minut 38. Pablo Hernández feia el primer gol del partit darrere d'un fulgurant contraatac, que va acabar amb un centre arrere de Mathieu per a l'extrem valencianista, que a pesar de no connectar bé el tir aconseguia introduir el baló entre els tres pals.

El Barça estava trobant a faltar a Messi, que pareixia el que juga amb Argentina i no el que enlluerna amb la samarra blaugrana. El primer temps finalitzava amb una ocasió per a cada equip. Pablo Hernández va poder encarrilar el partit, però el seu tir molt centrat ho va traure Valdés amb una gran parada. Poc després el lateral valencianista Bruno treia un rematada a porta buida de Messi.

Desperta el Barça

Durant el segon temps el Barça va eixir a pel partit i no va donar cap opció a l'equip ce hac, que es tornava impotent davant del vendaval de futbol blaugrana. En el minut 47 Iniesta empatava el partit darrere d'un gran passe del recuperat Xavi. Es van succeir les ocasions dels culés, que no van fer més gols per l'esplèndida actuació de Cèsar, que va amargar a un Vila, que no és el del València.

En el minut 63 el Barcelona culminava la remuntada amb un gol del seu capità. Puyol entrava com un ‘bou' en l'àrea i rematava un grandiós centre de Xavi. El cervell blaugrana suma dos assistències de gol al seu compte particular. El València seguia desaparegut i feia oblidar la seua bona primera part.

Fins al final del partit el València va ser incapaç de crear ocasions de gol i només Cèsar evitava la sentència dels azulgranas. Vila s'anava substituït en el minut 80 desesperat davant de la seua falta d'encert. Guardiola transmetia nerviosisme des de la banda amb les seues protestes als àrbitres, mentres el seu equip dormia el partit amb eixe estil tan característic del Barcelona de Pep, tocant, tocant i tocant…

LA FITXA DEL PARTIT:

2. FC Barcelona: Víctor Valdés; Alves, Piqué, Puyol, Maxwell; Busquets, Xavi (Marcherano, min.77), Keita (Abidal, min.87); Iniesta, Vila (Pedro, min.81) i Messi.

1. València CF: Cèsar; Bruno, Navarro, Ricardo Costa, Jordi Alba; Albelda, Fernandes, Ever Banega (Mata, min.66), Mathieu (Vicente, min.84); Pablo i Soldado (Adúriz, min.62)

Gols: 0-1, min.38: Pablo Hernández. 1-1, min.46: Iniesta. 2-1, min.64: Puyol.

Àrbitre: Fernando Teixeira Vitienes, del col·legi càntabre. Va mostrar cartolina groga a Soldado (min.40), Keita (min.55), Albelda (min.71), Cèsar (min.89), Valdés (92), Adúriz (min.92) i Navarro (min.92).

Incidències: partit corresponent a la sèptima jornada de la Lliga disputat en el Camp Nou davant de 87.995 espectadors, segons dades facilitades pel conjunt barcelonista. Es va guardar un minut de silenci abans de l'inici de la trobada en memòria dels exjugadors José Casas Gris, 'Pepín' (Las Palmas i Betis), Juan Carlos Arteche (Atlètic de Madrid) i de l'exdirectiu de la Federació Espanyola de Futbol Agustín Domínguez.

La Unió Musical estrena el divendres “El Miracle” de Jesús Mula

L'obra suposa la musicalización de l'acte més important de les festes de Moros i Cristians

El Grup de Danses Cantal Roig i la Unió Musical Calp-Ifac protagonitzen l'agenda cultural del cap de setmana

Divendres que ve, 15 d'octubre, la Unió Musical Calpe-Ifac estrenarà en l'Auditori una obra plena de simbolisme, es tracta de “El Miracle” de Jesús Mula Martínez, que suposa la musicalización del “parlament”, un dels actes que componen la trilogia festera de Calp junt amb el desembarcament i la desfilada.

L'obra, escrita pel professor i compositor que va ser durant més d'una dècada director de la banda de Calp, posa música al diàleg entre Moncofa i els ambaixadors moro i cristià, a qui en el concert de divendres que ve posaran veu Manolo Roldan, Fernando Pastor i José David Font.

Miguel Pastor, president de la Unió Musical va afirmar que “ l'obra té una introducció musical i arriba un moment que unix música i diàlegs, amb veus de xiquets que anuncien el “Foc en Ifac”, Jesús coneix Calp molt bé, té una gran vinculació amb la nostra terra i la nostra festa i ha sabut plasmar-ho molt bé en esta obra”.

Roldan, que interpreta a Moncofa, va assenyalar que “ és difícil posar música a una representació teatral però Jesús Mula ha aconseguit coordinar música i textos, una altra cosa és si serà possible interpretar-ho en el carrer”. Per la seua banda, Fernando Pastor, en el paper d'ambaixador moro, va afegir que “Jesús ha tardat molts anys a fer realitat eixa obra, és una persona molt vinculada a Calp, i esta composició pot donar molt bon resultat”.

El concert, dedicat a les festes de moros i cristians que se celebraran a Calp a partir del 21 d'octubre, es completa amb la interpretació de “Festes a Calp” de Jesús Mula, “Moros de Sinc” de Rafael Giner, “Aralk”, marxa cristiana de Francisco Valor, “Alahkem” marxa mora d'Ignacio Sánchez, “Goya” pasdoble de Julián Palanca i finalitzarà amb la interpretació de l'Himne de l'Associació de Moros i Cristians de Fernando Penella. La Banda de Calp estarà dirigida per Juan Bautista Osorio.

El concert se celebrarà en l'Auditori de la Casa de Cultura el divendres, 15 d'octubre, a les 21 hores.

L'exposició "Rutes en cos i ànima" compila la influència colonial en els ritus de religió a Amèrica

Processons, trages de natzarens i batalles de moros i cristians celebrades en el nord de Mèxic i en l'estat de Nou Mèxic (EE.UU) demostren que la influència de l'etapa colonial espanyola perviu en els ritus religiosos americans i han sigut arreplegats pel fotògraf Miguel Gandert en l'exposició "Rutes en cos i ànima".

La mostra de fotografia antropològica, que ha sigut inaugurada hui en la sala d'exposicions temporals del Museu de la Universitat de Valladolid (MUVA), està formada per trenta-cinc instantànies preses per Gandert.

Al llarg de quinze anys, l'autor ha treballat en estes fotografies que reflectixen rituals religiosos i populars en els que es veu "l'ànima d'Espanya mesclada amb la cultura indígena" de Mèxic i Nou Mèxic, ha reconegut als periodistes l'autor de l'exposició.

En esta crònica visual sobre tradicions Indus-hispanes, Gandert ha portat obres pertanyents a la seua exposició "Nou Mèxic Profund" on perseguia el mateix objectiu, fer visible la mescla entre la cultura hispana i la indígena que continua al llarg dels anys.

"El natzaré dels de Sant Agustí" és una dels exemples de la presència de la cultura espanyola a Mèxic on es mostra un grup de confrares portant una figura que, des de Sevilla, es va portar a Durango (Mèxic) fa tres-cents anys.

La cultura indígena i la hispana apareixen lligades en una instantània denominada "Sant Dimes esperant" en la que una figura típica en la cultura mexicana apareix subjectada en una creu.

Les desfilades de moros i cristians se celebren també en terres americanes durant la festivitat de Santiago i Sant Joan Baptista, hi ha assenyalat Gandert, on participen quinze mil persones abillades amb trages semblants a què lluïxen en la batalla celebrada a Espanya.

El treball ha requerit estar prop dels protagonistes dels rituals, de tal forma que, com ha explicat l'autor, quan es trobava fotografiant "El Poder de les Santes Llagues" en Durango, un dels confrares va soltar el crist i ell va haver d'ajudar a subjectar-ho.

Fotografies de processons, natzarens, confrares i celebracions populars del sud-oest de Nou Mèxic i Mèxic, on es troba la influència hispana, completen esta exposició d'imatges que reflectix la "realitat" d'esta zona més enllà dels llibres escrits sobre esta temàtica, ha asseverat Gandert.

Algunes de les fotografies de la mostra han sigut cedides per Gandert perquè romanguen en la Universitat de Valladolid i ajudar a la seua labor d'investigació en religiositat popular.

Professor del Departament de Periodisme i Comunicació de la Universitat de Nou Mèxic (UNM), Gandert ha portat la seua obra sobre la cultura Indus-hispana a llocs com el Museu de Belles Arts de Boston (EE.UU), el Museu de Belles Arts de Santa Fe (Mèxic) o el Museu Whitney a Nova York.

"Rutes en cos i ànima" és, a més, un seminari que acollirà demà un cicle de conferències sobre els rituals de religiositat popular celebrats en el nord i sud de Mèxic i Estats Units.

El director del Centre Internacional d'Estudis de Religiositat Popular de la Universitat de Valladolid, José Luis Pose, ha manifestat la importància de l'acte que mostra la "negociació entre cultures" que s'ha donat en la zona objectiu de l'exposició.

L'exposició és fruit de la "investigació universitària", ha explicat el vicerector d'Internacionalització i Extensió Universitària de la Universitat de Valladolid, Luis Santos, i d'un "acostament a la ciutat" a la religiositat popular.