Ambient de luxe en l'ascensió i en el santuari

Centenars de pelegrins acompanyen a la imatge de la Mare de Déu dels Lliris des de l'Ajuntament fins al parc natural

Era de nit i feia fresquet quan, a les 6,45 en punt, els més matiners van traure la imatge de la Mare de Déu dels Lliris de l'Ajuntament, on havia pernoctat. Els primers pelegrins la van acompanyar fins a la parròquia de Sant Maur, on va començar a congregar-se més públic. Ací va començar oficialment la romeria, ja més nodrida, desenrotllant-se la primera etapa fins al cementeri.

En l'esplanada del cementeri hi havia altres romers esperant i, darrere del respons habitual, es va iniciar la segona etapa cap al santuari: nou quilòmetres de continuada pujada. Marcela Martínez, presidenta de l'Arxiconfraria de la Mare de Déu dels Lliris, es mostrava encantada amb l'ambient registrat des de primera hora. Ni tan sols la boira que, de bon matí, "va amagar" el santuari de la Font Roja va causar cap inconvenient: el sol la va dissipar i va deixar una jornada brillant, que quasi ja no es recordava. Entre l'esforç de la pujada, Martínez subratllava que "ens ho teníem merescut", en referència a "un sol tan bonic després de tres anys tan roïns".

Els romers, a poc a poc, anaven a més i la imatge de la Mare de Déu dels Lliris i Sant Felip Neri anava canviant de portadors cada pocs minuts. "No hi ha un orde establit per a portar la verge, el que vol es posa al costat i se suma als relleus, que són voluntaris", va explicar Julia Martí, una de les portadores. Els grups eren d'hòmens i dones i els fotògrafs ho tenien difícil, perquè els romers anaven a bon pas.

La comunitat equatoriana a Alcoi és actualment important i una nombrosa representació de la mateixa es va deixar veure en la romeria, inclús amb la imatge a costes. Cristià Zabala, instants després de ser rellevat, va dir a este diari que "és una experiència increïble; és el millor. És el tercer any que ho faig, perquè el primer li vaig demanar un desig a la verge i m'ho va concedir, així que compliré la meua promesa de tornar tots els anys a portar-la".

Diferents membres de la corporació municipal van fer també la pujada, com l'alcalde Jorge Sedano, junt amb els edils Mario Santacreu i Fernando Pastor, o Antonio Francés, Marisa Alemany i Patricia Blanquer, entre altres. Sedano coincidia que "ja era hora que tinguérem un bon any!". El regidor de Festes, Santacreu, també mostrava la seua satisfacció per la participació registrada i el temps, encara que admetia que "hi ha menys gent pujant a peu; potser es noten els anys d'inactivitat, i això caldrà recuperarlo".

La verge va tindre un recepció massiva a la seua arribada al santuari, on la imatge va ser guarnida amb cintes, i depositada en l'altar en què, al migdia, el rector de Sant Maur Vicent Balaguer va oficiar la missa, davant d'una multitud de fidels. Mentrestant, els romers van copar fins a l'últim racó del paratge, donant compte del merescut desdejuni o degustant uns xurros d'alguns dels dos quioscos. Molts, es van endinsar en l'ermita.

El santuari, a més, va albergar immediatament el sarau tradicional, amb les actuacions del Grup de Danses Carrascar, el quadro artístic de la Casa d'Andalusia, i els grups corals i musicals de la tercera edat. La música s'escoltava des de ben lluny del santuari, com per exemple des del Mas del Gelat.

Desdejuni, en fred

Un dels grans "atractius" de la romeria a la Font Roja era, sens dubte, la "rostida"; darrere d'una desena de quilòmetres de pujada quasi interrompuda, arribar a la zona lúdica del santuari, assentar-se i preparar embotit, carn o verdures torrades, era quasi tan imprescindible com la bóta de vi.

En la romeria de 1999, ja no es va poder "rostir". La Generalitat va decretar una Alerta 3 per a la jornada, la qual cosa impedia fer qualsevol classe de foc en el paratge. Aquella mesura, que en el seu moment va poder tindre un cert rerefons polític, va acabar sent definitiva, fins al punt que en l'actualitat els paelleros han sigut desmantellats. L'única possibilitat de tindre un desdejuni calent és recórrer al restaurant del paratge.

Per això, en la dècada transcorreguda, els romers a la Font Roja s'han acostumat al portaviandes ple i preparat des de casa, com a alternativa a l'antic desdejuni que donava un al·licient afegit a la jornada lúdica en el santuari.

El bisbe Rafael Sanus, un enamorat de la patrona

No acostumava acudir a la romeria, però era fidel a la festivitat del 21 d'agost, "a la que no faltava mai", explicava esta setmana Rafael Sanus, tinent d'alcalde i nebot del bisbe Rafael Sanus, difunt sobtadament en la matinada del passat 14 de maig.

Monsenyor Sanus, bisbe emèrit de València, era alcoià, gran amant de les Festes de Moros i Cristians i devot de la Mare de Déu dels Lliris. A les Festes de Sant Jordi acudia sempre que l'agenda se'l permetia, i moltes vegades va presidir la Processó de la Relíquia i la missa Major. A la romeria a la Font Roja, "li era difícil desplaçar-se, perquè darrere de les vacacions tornava a València a principis de setembre", va agregar el seu nebot Sanus. Però si hi havia quelcom al que mai fallava, era a la festa de la verge del 21 d'agost, que presidia pràcticament tots els anys, pel seu devoció i perquè li agradava. Era el dia en què eixia del seu retir vacacional en Montesol i es desplaçava amb la família fins al santuari, on no sols presidia l'acte sinó que ho disfrutava i saludava els moltíssims fidels i amics que tenia en la seua ciutat natal.