Narració sobre la localització i posteriors esbrinaments en relació a la celebració d'una "comèdia" de Moros i Cristians en l'illa de Quenac (Xile).
Fa alguns anys va estar a Ibi Fabiana García, besnéta d'un matrimoni ibense emigrat a la Patagònia argentina a principis del Segle XX. Fabiana va vindre acompanyada de la seua amiga Vilma Edit Zalazar i amb les dós mantinc contacte a través del correu electrònic. Fa uns mesos Vilma em va enviar un missatge amb el text següent:
Resulta que diumenge passat estava mirant un programa de la tv xilena molt interessant sobre l'arxipèleg de Chiloe. Els xilens es destaquen per la manera de difondre la seua cultura i el seu paisatge, molt divers tenint en compte que s'estén des de l'Ermàs d'Atacama fins al limite amb la nostra Terra del Foc. Va ocórrer que de sobte escolte una dona molt anciana, de mes de 90 anys, comptar que en Quenac, l'illa que ens ocupa, es realitzava una festa de Moros i Cristians en la plaça del poble i que son pare era un dels organitzadors. Bé, t'imaginares qual va ser la meua sorpresa; dos vegades trobar-me amb la mateixa celebració era massa. Tal com me vas demanar, vaig estar furgant en internet, vaig trobar el teu nom per allí i una resposta que em pareixia negativa; però vaig seguir buscant fins que vaig trobar esta direcció: www.quenac.Cl1, en un apartat dedicat a HISTÒRIA hi ha un xicotet comentari que diu que la ultima celebració es va efectuar en l952....o siga, la història era verdadera. Ara et deixe la inquietud i t'assegure que em pareix un lloc encantador per a visitar.
Em pica la curiositat conéixer mes detalls sobre esta celebració. Vaig començar per seguir l'enllaç subministrat per Vilma per a situar l'illa de Quenac en el mapa: es tracta d'una illa del mar interior de Chiloe, pertanyent al grup d'Illes Quenac, a la comuna de Quinchao, nom el significat d'origen de la qual chono (kenak) és "lloc desprotegit del vent", però que se li coneix com "Cor de Terra". Es troba en el paral·lel 42°,27' latitud sud i el meridià 73°,23' longitud oest, amb 6 km de llarg i quasi 4 km d'ample, a penes 21,43 km2 de superfície i 500 habitants aproximadament, dedicats a l'aqüicultura, a l'agricultura i a la ramaderia. En les meues primeres busques per la Xarxa vaig comprovar algo que ja havia llegit en anteriors ocasions: són molts els pobles sud-americans que celebren Festes de Moros i Cristians. La seqüència moros+cristianos+america tira en Google mes de 577.000 resultats i, per poc que s'investigue, trobem referències a "El ball dels Moros i els Cristians"2, del qual hi ha moltes variacions des del centre de Mèxic fins a l'Argentina; o "Les danses de Moros i Cristians"3 en el Perú (en les localitats de Cañete, Chinca i Chulucanas, entre altres) o a Guatemala4. Es dóna la paradoxa que en algunes s'han invertit les parts arribant a guanyar l'enfrontament els Moros i no els Cristians.
Com diu Marisa García Botxí5, "la transposició d'estes celebracions del sòl ibèric a Amèrica és quelcom natural, és part de l'estètica bilica. Els soldats i religiosos són els que van cultivar i van propagar este teatre de la violència glorificada. En la península com hem mencionat la festa té la funció de recrear la satisfacció de la victòria dels cristians, a més de recordar als que no estiguen convençuts dels que ostenten la veritat i finalment de reunir la guerra física i la guerra espiritual en un ritual estètic catarquico per a la població que participa i disfruta de l'olor de la pólvora". No obstant això, en el nou món la funció de la narració de la reconquista ha de ser forçosament adaptada a nous reptes. No es tracta d'expulsar als invasors musulmans, la qual cosa implicava la violència, ja que el soldat espanyol també pot ser vist com un "invasor". Hem passat dels camps de Castella i una santa mare església recuperant el que l'islam li arravatament, a la selva amazònica o a les muntanyes dels Andes, on soldats i religiosos necessiten justificar la seua presència i, d'acord amb allò que s'ha prescrit pel Concili de Trent, decidixen utilitzar formes de litúrgia fàcilment assimilables pels indígenes. A partir d'eixe moment augmenta la producció d'obres de contingut religiós, utilitzant el teatre com a forma de divulgar els dogmes catòlics i evangelitzar als invadits. Centrant-me en la notícia sobre les Festes de Moros i Cristians en l'illa de Chiloe, localitze alguns blogs i pagines web en Internet que parlen de l'assumpte, i em dedique durant uns dies a deixar comentaris i a manar missatges a direccions electròniques, a manera de missatges en la botella, esperant que algú les trobara en la seua platja i es posara en contacte amb mi per a poder ampliar la informació. Eixa peculiar sembra no lent a oferir els seus fruits. Una de les primeres persones a contestar-me va ser, curiosament, un eivissenc establit a Xile i responsable d'un blog titulat "El temple de la Llum Interior".6 Gràcies al i al professor Héctor Pacheco Gallardo vaig saber que el professor Manuel Dannemann publique en Annals de la Universitat de Xile (5a Sèrie,NÚM.11,1986), el articulo "Moros i Cristians de Quenac, Chiloe, Una Comèdia Poètic Musical de la Cultura Folklórica Xilena". Igualment vaig establir contacte amb Richard-Hèctor Villegas Delgado, nascut en Quenac, qui va mostrar molt d'interés per conéixer detalls de la Festa a Ibi. Richard em confirme que en Quenac fa mes de 40 anys que no se celebra, encara que va haver-hi un intent de reproduir-la en els anys 90, aprofitant que algunes persones ancianes coneixien de memòria els "parlaments" que es recitaven en aquell llavors. No obstant això, el contacte mes interessant vi de la mà de Milton Sepúlveda Velasquez, gerent de "Radioemissores Chiloe AM i Mrg FM"7, qui em va posar en contacte amb l'antropòleg Renato Moradenques, precisament la persona que entreviste una anciana de Quenac per a un programa que cap a per a la TV Nacional de Xile titulat "Frutos del País".
Gràcies a l'intercanvi d'e-mail's amb Renato Moradenques m'assabente que un grup de persones d'eixa illa i d'altres llocs estan tractant de recuperar eixa festa que deixa de fer-se fa dècades (1952): "...La comèdia de moros i cristians esta en la seua fase inicial de recuperació de textos i el seu edició en un llibre. Si tot va bé estarem muntant l'obra amb els illencs de Quenac, l'any que ve". El meu interés se centra a partir d'eixe moment a conéixer els textos de Quenac. Albergava la il·lusió de trobar algun tret comú amb les nostres ambaixades (tal vegada algun missioner ibense o alcoià podria haver-les exportat a Sua'm rica?). He d'agrair novament a Renato Cardenas que em enviara un arxiu amb els textos8 de la "Comèdia de Moros i Cristians", recopilats pel professor Dannemann, tal com es representava en l'illa de Quenac. Encara que certament s'assembla mes a un acte sacramental que a les nostres ambaixades (és a dir, el component religiós supera a l'històric) podem trobar trets comuns, tal com s'observa en alguns diàlegs que he extractat del text original. La comèdia arranca en el moment en què els moros s'apoderen de la creu dels cristians. Comença així:
REY CRISTIANO (a un moro): ¡Moro insolente, atrevido! ¿Por que con sacrílegas manos robaste el madero de la cruz donde agonizo nuestro Dios?
MORO: ¿Ah, cristiano! ¿Que cruz, que Dios? No porque en el campo estés hables torpezas y locuras sin tino. Ya me encontrare armado con mi espada y he de troncharte como un tocino.
REY CRISTIANO: ¡Ay de ti si al campo vienes! MORO: ¡Ay de ti si al campo vas!
Entre els cristians hi ha distintes opinions i es discutix la millor forma de procedir:
EL DUQUE: Soy de sentir, rey supremo, y presto te lo consiento, de que le ofrezcas al moro rescate por el madero.
REY CRISTIANO: Duque, tu parecer no me agrada, porque del hombre guerrero y del bárbaro morisco te hallas cobarde y con miedo. De el conde su parecer.
EL CONDE: Yo, si vuestra majestad se aviene bien a mi intento, deseo hacer frente almoro y tener un fin sangriento.
REY CRISTIANO: Ese espíritu gallardo y ese valeroso pecho han de unirse con el mío para un mismo hecho.
Entre els cristians i els moros s'entaula una discussió sobre la condició de la Mare de Déu Maria, defenent els primers el seu origen diví i insistint els segons en la seua naturalesa humana ("Humana és: va parir un fill d'humana naturalesa", diu el Rei Moro). Els moros exigixen un rescat per la creu de 10.000 ducats en or i el Rei Cristià ordena recuperar-la per la força, vencent els cristians en el xoc armat:
LOS CRISTIANOS (cantan): Ya a la guerra vamos, sin contradicción, dios nos de su gracia y su bendición (van al encuentro gritando) ¡Pronto quedaran vencidos estos moros atrevidos! (se inicia una lucha).
REY MORO: ¡Alto! Nos han ganado la guerra. Nosotros no somos capaces de enfrentar a los cristianos.
REY CRISTIANO (se acerca al Rey moro y lo desafía): ¿Estas dispuesto a medir tu espada con la mia?
REY MORO: ¡No!
REY CRISTIANO: ¿Quieres recibir el bautismo?
REY MORO: ¡Si! Tu Dios es el mas poderoso, el mas justo, el soberano del universo.
La comèdia acaba amb el Rei Cristià abraçant el Rei Moro i simulant batejar-lo. Els cristians bategen als moros amb noms jocosos que improvisen en el moment i s'abracen mentres entonen càntics i dansen en honor a la Mare de Déu del Socorro, patrona de Quenac.
[Totes les notes a peu de pagina són enllaços d'Internet que conduïxen a altres tantes pagines web on ampliar este articule.]
No hay comentarios:
Publicar un comentario