Imaginació i esforç

Moros i Cristians van realitzar els actes festers amb esplendor i el seu entusiasme va fer que no es notessin els efectes de la crisi.

A l'hora de qualificar els resultats de les recents celebracions de l'Associació de Moros i Cristians d'Elx cap dir amb propietat que van resultar altament positives, sense que en gens es deixés sentir el moment actual de la tan grapejada crisi. L'esplendor, la imaginació i l'ostentació quant a luxe i, per descomptat, el grau d'imaginació, van quedar bé patents, a més d'una circumstància especial que possiblement venja derivada de tal crisi, la major assistència de públic, de gent que no ha sortit de vacances i que per tant ha estat present en tots els actes.
En primer lloc l'Entrada Mora, a càrrec de la veterana comparsa Benimerines, que va tirar mà de la imaginació per muntar-se un boato com a tribut a l'aigua com a font de vida, i a fe que va aconseguir els efectes desitjats. Han passat molt des que en una altra ocasió que corresponia la capitania a Benimerines, una comparsa sense grans mitjans econòmics, sobretot en aquells dies, va presentar un boato molt mancada d'imaginació. Es pot mancar de mitjans econòmics, però davant tal circumstància adversa cal suplir-ho amb la imaginació i treball. Critiquem llavors tal circumstància, i ens va costar un allunyament amb els promotors.
En aquesta ocasió han saldo amb escreix tal deute, i el boato va resultar amè, espectacular en ocasions, i interessant pel feliç resultat a la idea inicial, amb el que el Capità Moro, Jaime Jaén Esclapez, va poder sentir-se orgullós de l'admiració que va causar entre el abigarrado públic -una de les vegades que més espectadors hem apreciat en les Entrades-, que aplaudia amb força les diverses actuacions i el desplegament d'imaginació, particularment figurant la llera de l'aigua en la calçada. I com a nota anecdòtica, la desfilada per vegada primera de la comparsa Tuaregs.
Bona estrena
I un altre tant cap dir de l'Entrada Cristiana, on la comparsa capitana Cavallers Templarios, ho tenia molt cru, tenint en compte el seu bisoñez al món de la festa, sent la primera vegada i amb escàs bagatge fester. Doncs bé, el Capità, Juan Antonio Almarcha Amorós, no només va sortir airós de l'esdeveniment sinó que a més ho va fer amb destacada nota, fins a l'extrem que en arribar la seva carrossa a la Plaça de Baix, el públic de les tribunes i les cadires es va aixecar com un ressort per aplaudir amb força, com a tàcita mostra de la bona Entrada que venia contemplant.
Un altre tant doncs, cap dir, dels resultats que s'obtenen quan es treballa amb fe i entusiasme i la imaginació corre parella amb tals esforços. I un altre tant cap dir d'ambdós bàndols, quan també les altres comparses que els integren estan a l'altura de les circumstàncies, cosa que va succeir en aquesta ocasió.
Però no solament van ser les Entrades, sinó també els altres actes, com la missa en memòria dels difunts, amb més assistència de comparsistas que en anys precedents, havent de remuntar-se a quan es feia a les portes del Cementiri Vell. La desfilada-ofrena floral, encara que segueix emmalaltint de massa separació entre comparses, en aquesta ocasió va acaparar més gent com a espectadora que de costum.
Les Ambaixades, un altre dels grans actes del programa, es van veure afectades per la climatologia adversa. Quan havia finalitzat la Mora, amb la particularitat de veure per primera vegada dones festeres en la representació, una inoportuna pluja va impedir que es pogués escenificar la Cristiana, amb l'arribada de l'ambaixador aragonès, el parlament en valencià i la rendició de la vila. Això sí, es va llançar el castell de focs artificials. Cap apuntar que la reestructuració realitzada en la ubicació de les tribunes va donar més espai per a l'escenificació, que es va poder seguir millor.
Cap afegir, que malgrat haver-se anunciat, no va haver-hi Bateig de Neòfits. Malgrat les previsions, no va haver-hi cap nen per batejar i per tant no es va dur a terme la cerimònia a l'església de Sant Joan. Circumstància que va motivar distracció tanta en la pròpia parròquia, on es preparaven a celebrar-ho, i no va haver-hi coordinació en l'anul·lació, començant la processó poc després de dos quarts de vuit, des de Juan Ramón Jiménez. Les dianes, l'esmorzar, les celebracions en kábilas i cuartelillos, amb l'acostumada alegria i vistositat.
Moros i Cristians van complir en el seu paper de reforçar les festes patronals agosteñas i com a dada significativa, el record, una miqueta tardà, amb l'anunci de ser nomenat Soci d'Honor, de José García Soler, 'Pepico', al que igualment li va dedicar el president, Pedro J. Bernabeu, unes paraules d'entranyable record. No podia ser menys.